dilluns, 29 de març del 2010

La cuina molinera de Setmana Santa


No puc evitar recordar, tots els anys quan cull les Cales per l'Església, el dimarts o dimecres Sant (any rere any), els costums culinàries quaresmals de ca nostra.

Teresita “la de Jaume" ... com de malnom li dien a la meua mare, tenia per costum respectar tots els dejunis i altres menesters propis dels temps penitencials. Recorde clarament que tots els divendres de quaresma feia bollit de primer i mandonguilles d'abadejo (que hui en dia ho considere com un “bocata di cardinali”, mai més ben dit).

Dijous Sant, però, la sofisticació en la cuina arribava al clímax, ja que l'endemà tots els majors d'edat i no malalts, practicaríem el dejuni estricte propi de la diada i l'abstinència de menjar-hi carn, tal i com marquen el cànons*. De primer solia haver-hi “puxero” (escudella que diuen els catalans), paella o qualsevol altre plat amb l'arròs com ingredient i no condimentat amb marisc, ja que a ca nostra aquest aliment es considerava un luxe propi de dies de festa i no pas apropiat pels menesters penitencials. I de prostre el gran ARNADÍ (tal vegada la rebosteria que més en recorda el meu poble), fet a casa i on tothom intervenia o pelant moniatos, o avellanes, o nous, o traient els pinyols a les panses .... Un luxe, que hui en poques cases es fa i que quasi tots a hores d'ara comprem als forns casolans que encara queden a Simat. Cal fer constar que sempre acompanyàvem l'arnadi amb un bon conyac, ja que com deia el meu pare i "Doña Elvira" així no fa barra. A la nit soparíem lleugerets (però no hi faltarien les mandonguilles d'abadejo, com si d'un divendres quaresmal es tractés), això si després d'assistir-hi tots plegats als oficis litúrgics pròpis del dia a la Parròquia simatera i fins l'endemà a mig dia no menjaríem res, fent un sol àpat aquest dia, com novament mana el Cànon de la Santa Mare Església Apostòlica i Romana (aleshores encara ho era de Romana).

La PASQUA, venia marcada pels PEPITOS, entrepanets arrebossats i farcits de tomaca, ou i tonyina, ideals per les sortides al camp (Les Foies, Els Corrals, La Platja, El Molí (encara al mig l'horta i allunyat del poble) ...

Ai Mare, quines penitències ... aleshores ho semblaven, hui se'n fa la boca aigua !!!! sols escrivint aquest petit text ...

Vicent Company i Sancho - Publicat a ValldignaDigital

La Valldigna-Molí Company. DIMECRES SANT 8 d'Abril de 2009 PD: Deixeu-me però, afegir com a "post datam" que raonant un dia amb l'estimada TIA CONXA MANSANET "La Tartanera" (mare), em comentava que a Ca els Mansanets, és costum el Divendres Sant fer un tipus d'escudella pròpia, canònica* i exclusiva de la diada. SALUT i PROFIT.


* "canònic": Conforme als cànons de l’Església. Dret canònic.
* "cànon": regla-llei general-principi que governa el tractament d’alguna cosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada